«Els ocells»
«Els ocells» és unànimement considerada l’obra mestra d’Aristòfanes. A banda de la sempre present vis còmica del seu autor, els crítics hi assenyalen la seva consistent estructura, el ferm manteniment de la tensió dramàtica, la gran volada de la seva imaginació i el seu extraordinari lirisme.
Aristòfanes, el mestre de la comèdia política, proposa a «Els ocells» una fugida de la ciutat. Els seus protagonistes, Pisteter i Evèlpides, estan farts dels maldecaps que la ciutat ocasiona, especialment a causa dels continus plets dels seus conciutadans –són jutjòfugs, segons pròpia declaració– i deixen Atenes per cercar una ciutat lliure de problemes per viure-hi. Per tal d’informar-se’n, els herois decideixen consultar Tereu, el terrible rei mític de Tràcia.
«Sota teràpia»
Tres parelles assisteixen a una insòlita sessió de teràpia en grup. La psicòloga els ha deixat uns sobres amb consignes que les parelles hauran d’afrontar i analitzar entre tots. La mecànica proposada encoratja que tothom opini, discuteixi i, finalment, acabi mostrant-se tal com és. Amb l’humor com a eina principal, la trobada es complicarà fins a límits insospitats.
«Mareig (Auca 2025)»
Algú no ha sentit a parlar del “Vaixell de l’Amor”, amb aquella musiqueta que convidava a gaudir de l’amor mentre navegava pel Pacífic? Per als personatges de la nostra histèria (he dit histèria?, perdó volia dir història), un magnífic creuer de Barcelona a Mallorca despertarà l’amor adormit, o no.
«El Déu dels animals»
El Déu Urú és un gran creador d’animals i dedica cada minut de la seva vida a cuidar i analitzar les seves criatures. Tot i la seva dedicació, alguns dels animals no estan contents amb el seu aspecte i això li portarà molts mals de caps, sobretot si l’eixelebrat del seu ajudant fa tota la feina al revés. En aquesta obra veurem tres històries que ens faran reflexionar sobre la importància de valorar-nos i estimar-nos tal i com som.