«Assassinat a la rectoria»
A Assassinat a la vicaria, la senyoreta Marple, sagaç detectiu aficionada, desvela el misteriós assassinat del coronel Protheroe a la vicaria regentada pel reverend Clement. Els rumors sobre les relacions amoroses entre el jove i atractiu Redding i l’esposa del coronel, Anne, es confirmen, ja que tots dos, per separat, es confessen autors del crim, en una estratègia per encobrir l’altre. Tanmateix, un estrany tret sentit al bosc, juntament amb una nota sobre la taula de la vicaria, escrita, pel que sembla, pel coronel, els exculpa, ja que a l’hora que marca la nota i quan es va sentir el tret tant Redding com Anne es trobaven lluny de la vicaria.
Immediatament apareixen altres sospitosos, ja que el coronel s’havia guanyat l’enemistat dels seus veïns amb la seva antipatia. També és significativa l’antipatia de Lettice, filla del coronel, envers la seva madrastra, Anne. El coadjutor del vicari, Hawes, molt delicat de salut, amaga, d’altra banda, un secret que el turmenta.
Les xafarderies dels veïns assenyalen molts candidats com a culpables, però només la senyoreta Marple aconsegueix esbrinar què va passar realment: el coronel va ser assassinat per qui més tenia a guanyar-hi: la seva esposa Anne, que hereta els diners del coronel, influïda pel seu còmplice Redding.
Aprofitant els coneixements de química de Redding, van aconseguir provocar una explosió al bosc perquè semblés la detonació del tret que va matar el coronel. Al mateix temps, van deixar una nota suposadament escrita pel coronel, en què es fixava una hora en què el difunt ja no era viu.
«Una visita inesperada (català)»
A «Una visita inesperada», Agatha Christie introdueix una petita variació en l’estructura de la trama: tot just començar l’obra, una dona confessa haver comès un crim, encara que les coses no són tan senzilles. En una nit tempestuosa al País de Gal·les, Michael, que s’ha perdut per la carretera, arriba a la casa més propera per demanar ajuda. Però hi troba Richard, un home en cadira de rodes, mort d’un tret al cap i, al costat, la seva jove esposa, Laura, que es declara autora del crim. Tot i que Laura suplica a Michael que truqui a la policia, aquest prefereix alliberar Laura de la condemna que l’espera i, per aconseguir-ho, busca un possible culpable sobre qui carregar les conseqüències del crim. Deixen una nota que acusa MacGregor, que havia jurat venjar-se del difunt quan aquest, conduint ebri, va atropellar i matar el seu fill. En realitat, Laura no va matar el seu marit, sinó que s’ha inculpat davant de Michael per encobrir Julian, el seu amant, a qui creu l’assassí de Richard. La policia arriba i assumeix com a principal línia d’investigació la recerca i captura de MacGregor. Però es descobreix que MacGregor va morir al Canadà i, posteriorment, apareixen nous sospitosos, ja que tots els habitants de la casa semblen tenir motius per odiar l’autoritàri i amargat Richard. Julian és el principal sospitós, però, davant del xantatge a què el sotmet el secretari Angell, que el va veure rondant per la casa la nit del crim, confessa que ell no ho va fer. La culpa del crim recau llavors sobre Jan, el germà amb discapacitat intel·lectual de Richard, que temia ser internat en una residència i que és abatut per la policia quan dispara contra ells. Tanmateix, la veritat surt a la llum al final: Michael, la visita inesperada, és en realitat MacGregor, que havia preparat la seva falsa mort al Canadà per poder venjar-se sense aixecar sospites.
«Dolç ocell de joventut»
Chance Wayne és un home jove que torna a la seva població natal després d’una llarga absència, durant la qual ha intentat, sense èxit, convertir-se en actor de cinema. Durant el viatge ha conegut Alexandra del Lago, una actriu ja gran, amb qui inicia una relació amb l’esperança que ella l’ajudi a aconseguir un paper en una pel·lícula. S’allotgen a l’hotel de la ciutat i Wayne, mentre continua amb Alexandra, va a buscar la seva antiga promesa, Heavenly. Heavenly és la filla del principal polític de la població, que en el seu moment va obligar Wayne a marxar, preocupat per la relació entre ell i la seva filla.
«El Déu dels animals»
El Déu Urú és un gran creador d’animals i dedica cada minut de la seva vida a cuidar i analitzar les seves criatures. Tot i la seva dedicació, alguns dels animals no estan contents amb el seu aspecte i això li portarà molts mals de caps, sobretot si l’eixelebrat del seu ajudant fa tota la feina al revés. En aquesta obra veurem tres històries que ens faran reflexionar sobre la importància de valorar-nos i estimar-nos tal i com som.